I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que.....
Els contes s'acaben, o millor dit es transformen en altres contes. Que en aquella botigueta verda del carrer Cirera, les màquines han apagat els motors, les tisores no tallen, els maniquís ja no es canvien de roba, i les llums es van tancant a poc a poc, per il·luminar nous projectes.
Nosaltres estem molt contentes d'haver estat dos anys aquí i algun altre a Tarròs, perquè gràcies a tots vosaltres ens heu ensenyat que els somnis es poden fer realitat.
Moltíssimes gràcies,
Clara Saura Roso
Alba Juanola Casajuana
Ara, quan et miro, em recordes a aquell somni que vaig tenir. On tu jugaves amb els colors, tants, que cada vegada que els miraves, començaves a riure. "No els puc comptar! N'hi ha molts!" deies.
Però t'era igual, els agafaves i barrejats en feies vestits, un per cada dia, un per cada sentiment, un per cada moment.
Desenes d'ells, centenars. Ratlles i quadres, amb flors, llisos, a vegades botons o passamaneries, pintats, amb plecs,....
De fet, era un somni, aquell que tu m'hi recordes.
Flors, també recordo flors, de color vermell. Com els teus llavis, com la sang que bull de vida, que et destenyia a la roba i ho impregnava tot de la dolçor de les roses.
Si tanco els ulls encara ho puc sentir.
Obro els ulls, surto corrents, obro la finestra, mmmm... estiu... fa olor de......... cirera.
Pinça
Ahora, cuando te miro, me recuerdas a aquel sueño que tuve. Donde tú jugabas con los colores, tantos, que cada vez que los mirabas, empezabas a reir, "No los puedo contar! Son muchos!" decías.
Pero te daba igual, los cogías y mezclados hacías vestidos, uno para cada día, uno para cada sentimiento, uno para cada momento.
Decenas de ellos, centenares. Rayas y cuadros, con flores, lisos, a veces botones o pasamanerías, pintados, con pliegues,....
De hecho, era un sueño, aquel que tú me recuerdas.
Flores, también recuerdo flores, de color rojo, como tus labios, como la sangre que hierve de vida, que te desteñía a la ropa, y lo llenaba todo de la dulzura de las rosas.
Si cierro los ojos, aun lo puedo sentir.
Abro los ojos, salgo corriendo, abro la ventana, mmmm... verano... huele a......... cereza.
Pinça.
MODEL: Clara Saura PERRUQUERIA I MAQUILLATGE: Andreja Hvala FOTOGRAFIA: Alba Juanola LOCALITZACIÓ: Colmado Canals
Train number one is gone
Train number two is gone
Train number three is been gone
Now how long must I wait for you
I said, ooh, wee, the Memphis train
Flores coloreadas en el invierno Pinça.......
Fantasía de botones fuera de las telas.......
| Un bes, París, Barcelona, blanc i negre, no, més aviat gris. Pluja, silenci, només les gotes, Clic, clic, clic, clic... Dos cors segueixen amb força al compàs de la música d’Edith Piaf. Amb aquest perfum... el de la pluja, que neteja ànimes i dona llum als colors; verd intens i pàl•lid, blau nit, turquesa, daurat, roig, taronja càlid, morat, violeta, i blanc, i negre, no, més aviat gris. Així es vesteix La Vie en Rose, amb espigues de llana, gelosies de tela, i un ram de flors de vellut. Barcelona París un bes. | Un beso,
Cuando abrí la puerta de la tienda, un vestido teñia la calle de tierra y aire.| A partir de demà comencem la recta final de les rebaixes!!!!!! Fem el 60%!!!!!!! I també podreu trobar una petita mostra de la nova col·lecció d'hivern. |
Presentant la col:lecció estiu 2007 "AIRE"
Desfilem a l'Apolo dins el festival FASHION FREAK 4
